OBRA

L'obra d'Evan Deval és el resultat d'una inquietud indefinida:

"Sempre vaig estar lligat a l'art, en un sentit general (teatre, expressió corporal, música…). Al començar una obra em deixo portar, mirar i transformar. Surto del meu medi i provo. Estic agraït de poder fer això."

És una espècie de confessió íntima, un univers poblat, també, per escultures sinuoses i figures anònimes que representen escenes de la vida sense saber que les estem observant:

"Els meus personatges són una espècie d'autorretrato. Sempre hi ha moviment. Un moviment que està en tot allò que faig fins i tot en gestos molt subtils i imperceptibles."

Els seus personatges provenen de situacions rutinàries i singulars. D'un paisatge quotidià, amb ànima i sentiment, sensibilitat i eufòria.

"Valorar la rutina, allò que és quotidià, les coses singulars que passen desapercebudes però que estan aquí (en les coses petites). S'ha de treure profit. És la única cosa que vivim a cada moment. L'acumulació satisfactòria del que és petit genera allò que és gran. I allò gran i important és sentir-se bé amb tu dins d'aquest mateix espai."

Li agrada jugar amb distints components, colors, materials i textures.

"Colors que em recorden argila mullada i fresca. Tons clars i blancs que conviden a un estat de tranquilitat. Colors forts i primaris de la terra."

La seva tècnica, utilitzada majoritariament sobre fusta, consisteix en una barreja de derivats de la mateixa, rematant-lo amb pintures vàries. Les textures que crea s'obtenen de residus de la fusta, que juntament amb la pintura, aconsegueixen acabats i volums que escapen de la tela.

"Les restes de la fusta són els meus elements primordials que utilitzo per a crear textures en els meus quadres. Són restes aparentment sense utilitat i sense valor, però que treballats adquireixen importància i protagonisme en l'obra."

"Tot té vida, tot té sentit, tot té valor..."

Podem trobar les gordetes sensuals pintades amb manyaga i alegria, també els finets rondaires que a vegades deixen els quadres i es converteixen en escultures, i els mosaics de fusta (uns patchworth extraordinaris).

Les escultures barregen ferro i fustes de tal manera que donen sentit a la paraula fusió. Segueix la línia dels quadres, però d'estètica més robusta en volums i pes. Es tracta d'elements basts trobats a la natura, específicament troncs. El ferro és utilitzat per a complementar l'estructura i composició de l'obra.

L'artista, molt lligat a l'harmonia de l'espai i de l'entorn, crea mobles de línies singulars amb efectes i formes contundents. Simplicitat i utilitat que dóna un enfocament especial en els ambients: làmpades, mampares, taules, penjadors…